🏛
Miércoles 30 de agosto. 09:00 horas. Rajoy comparecerá en el pleno del
Congreso de los Diputados para que cuente todo lo que no contó a los
jueces en la Audiencia Nacional.
😤
No queremos un presidente del Gobierno que se excuse en las togas; por
eso pedimos que venga al Congreso y asuma sus responsabilidades.
🤔 Rajoy ha sido el primer presidente en activo en acudir a la Audiencia Nacional. Una
declaración que arrojó más sombras que luces a la actividad de Rajoy
como presidente del Partido Popular, como director de las campañas del
PP, que son las que están en tela de juicio.
😡 Ya no es el caso Gürtel, Púnica… ya es el caso Partido Popular.
⚠️
Rajoy debería haber comparecido voluntariamente. Por decencia y respeto
a todos los ciudadanos. Ahora tendrá que hacerlo por mandato
parlamentario. Pese al capote de Ciudadanos, que ampara la opacidad del
PP votando en contra de esta comparecencia.
🌹 Y ahí estará el Grupo Parlamentario Socialista para que Rajoy nos cuente la verdad.
El escarabajo verde - Xylella, la bacteria sin remedio
05 may 2017
La Xylella Fastidiosa ha llegado y nadie sabe cómo ha entrado. Esta bacteria ataca a trescientos tipos de árboles y plantas que seca hasta matarlos. Hace unos meses se ha detectado en las islas Baleares, arremete contra almendros y acebuches. No tiene remedio conocido y hay que convivir con ella.
Pilar Almenar
Primer campionat oficial de la Comunitat
Torna 'la morra', el joc de mans que vertebra el Mediterrani Pilar Almenar
Un
grup d'aficionats rescata en la Comunitat Valenciana un joc tradicional
que introduïren els soldats romans en l'Europa Mediterrània. Assistim
al primer campionat oficial de la Comunitat Valenciana amb 38 jugadors.
Itàlia, Grècia, Croàcia o Tunísia participen a setembre en el mundial a
Catalunya
28/08/2017 -
HERBERS. Si tens una mà amb cinc dits i saps sumar fins a deu, ja pots participar en el joc de la morra. Selecciona oponent, prepara els pulmons i l'agudesa visual perquè ja estàs a punt per començar el joc. Només has d'encertar el número total de dits que traureu el teu contrincant i tu.
Per a això, cadascú elegix quants dits vol traure i, al mateix temps
que mostra la mà, ha de dir en veu alta la suma total que espera vore
entre la seua mà i la de l'oponent. Qui l'encerta, guanya un punt. Si
no, continuem.
Fins a 19 parelles de Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana participaren dimarts passat en el I Campionat Oficial de Morra de la Comunitat Valenciana, una competició que s'ha recuperat gràcies al treball d'un grup d'aficionats
del poble d'Herbers, a escassos dos kilòmetres d'Aragó, en la comarca
dels Ports. Els seus 40 habitants organitzaren tota una festa per a
l'ocasió i no és per a menys.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
“És un joc tradicional de la Comunitat Valenciana súper desconegut. Normalment es juga de nit, després de sopar. Algú ofereix jugar una morra i la gent s'apunta al moment. És un joc molt passional, la gent crida els números i, encara que no és multitudinari, en alguns pobles del Maestrat sí que juguem”, conta Javier Vilalta, campió de morra d'Herbers per quart any consecutiu. “És una tradició que passa de iaios a néts. Mon tio iaio, Vicent Lliçó i mon iaio foren qui recuperaren la morra
a Herbers. Fa 40 anys que tenim campionat local i el primer campionat
autonòmic d'enguany està dedicat a la seua memòria", explica envoltat
per la banda de música i quasi una desena de paelles que donaran de
menjar a veïnat i nouvinguts abans de començar les partides.
Samarretes
d'algun equip, converses de reconeixement i salutacions dels qui ja es
coneixen d'altres campionats es barregen amb cervesa a ritme de jotes,
de Nino Bravo o de "si Adelita se fuera con otro". Els organitzadors de
la competició, l'associació Cultural 'Lo Botador' d'Herbers, recorden
les normes: "Hui jugaran parelles d'Aragó, de Tarragona i de Castelló.
Hi haurà tres premis exactament iguals perquè l'objectiu no és ser el
primer sinó compartir i passar-ho bé", conta José Segura, organitzador
del campionat autonòmic. "En la morra no hi ha arbitres, i es juga a 21
punts, així que són els jugadors mateixos els que hauran de
comptabilitzar-los. És molt exigent mentalment", precisa.
“Es juga de 4 en 4, dos parelles contrincants. Comença
el joc un membre de cada parella oponent i juguen entre sí fins que un
dels dos guanya un punt. El guanyador s'enfrontarà ara a l'altre membre
de la parella contrària. I així, els torns van rotant fins que acaba la
partida”, explica Adrià Serret, membre de l'associació de Morra d'Herbers. “Es juga molt ràpid per a atabalar l'oponent, i això puja la dificultat perquè és difícil mantindre la concentració. De manera involuntària tots acabem repetint jugades i la clau per a guanyar està en descobrir el patró que té el contrari: si comença per números baixos, si sempre repeteix sèries...”, precisa.
“Hi ha dos característiques importants: Cadascú juga en el seu idioma i no es pot jugar bevent, ni fumant
als campionats oficials”, explica Serret. Però si parlen ràpid i en
altre idioma, com entenen els números? “Són només de l'u al deu. Aprenem. L'idioma tampoc és un obstacle molt important”, assegura.
Fotos: EVA MÁÑEZ
D'Egipte a Castelló passant per Grècia
“Dignus est qui cum in tenebris mices” [És persona digna aquella amb qui pots jugar a la morra a les fosques], diu una frase de Ciceró impresa en la samarreta de Rafa Balagué que ha vingut a jugar des de Sant Carles de la Ràpita (Catalunya). La seua associació, Morràpita ha complit enguany el seu 35 aniversari i per celebrar-ho organitza a setembre el campionat mundial de morra, Morramondo, on s'espera la participació de persones de tota la conca mediterrània.
“Som l'associació de tot el Mediterrani que més anys fa que juguem a la morra.
Mira si està arrelat el joc al nostre poble que pensàvem que l'havien
inventat els mariners d'ací, però vàrem descobrir que no!”, somriu
Balagué. “El joc de la morra era un joc privilegiat, havies de tindre una noblesa. La frase de Ciceró significa que no et jugues només el joc sinó la dignitat perquè les persones de confiança no enganyen, no fan trampes”, explica.
“La documentació més antiga que hem trobat ve d'Egipte, de la XVIII dinastia. En aquella època ja era un joc important perquè era un joc només per a persones que sabien sumar. Persones de classes altes: arquitectes, faraons, sacerdots... que eren els que coneixien la matemàtica. El poble no sabia sumar”, conta Tomás Ginesta,
parella de morra de Balagué. “Des d'Alexandria, el joc passà a Grècia.
Els grecs continuaren jugant a la morra i des d'allí passà a Roma. En
aquell moment la gent ja coneixia la matemàtica, per l'ús de la moneda, i ja podien jugar. Aleshores es democratitzà més el joc”, narra Ginesta. “El joc s'expandix per Europa, presumiblement, gràcies als legionaris romans que podien dur l'espasa i jugar amb l'altra mà mentre caminaven”.
Aquells
soldats dugueren el joc cap a l'oest, on es va estendre com a joc
social. En l'actualitat, diverses associacions tracten de fomentar-ne la
pràctica. “La morra no només unix pobles, unix la Corona d'Aragó amb tot el Mediterrani”, conta Ángel Lassa, president de la Federación Aragonesa de Deportes Tradicionales. “És un joc que, en l'actualitat, es practica a Itàlia, a Grècia, a Croàcia, a Tunísia, a la zona mediterrània de França, a Catalunya, a Aragó i a Castelló”, explica.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ Fotos: EVA MÁÑEZ
“El dia de morra és un dia festiu. És un joc dinàmic on hi ha un poc d'intel·ligència i un poc d'agressivitat però sense agredir ningú. Es tracta més bé d'aparentar una fermesa i intentar anardefarol perquè l'altre s'equivoque i guanyar-lo quan s'equivoca”, explica Ángel Gómez,
president de la Federació de Jocs i Esports tradicionals de la
Comunitat Valenciana. “El fet que siga un joc que tinga connotacions de
taverna, és perquè abans es jugava per a decidir qui pagava a les
tavernes. Encara que en algun cas, algú es jugava alguna cosa més que el
xato de vi”, riu, Gómez. Però si es jugava a les tavernes i les dones
no estaven allí, què passa amb elles?
Les donesdemanen pas
Una
plaça amb cases de pedra decorades amb banderoles de colors és
l'escenari de la batalla. Vora 40 persones criden alhora números en
diversos idiomes deixant-se la veu i els muscles en el combat. "Nou!
Sis! Cinco! Totes! Quatre! Nueve! Tres!...", reverbera
la plaça en un ritme trepidant de mans i cervells calculant. Enmig de
les parelles, totes masculines, sona una veu de dona.
"Quatre!!", crida en valencià Raquel Saura
(37 anys), veïna de Monroyo (Terol). “Normalment barrege el castellà i
el valencià però, com que em costa molt el cinc i el sis perquè sonen
paregut, els dic en castellà”, conta. Porten jugant vora 20 anys i
competixen amb hòmens de qualsevol edat i nivell d'experiència. "Vaig aprendre al poble perquè els nostres amics jugaven quan estaven de farra i la meua cunyada i jo ens quedàvem apartades. Llavors diguérem: "nosaltres anem també a aprendre a jugar",
recorda Saura. "El que m'agrada és l'harmonia, que hi ha gent molt
legal i molt honesta. I fas amics, encara que molts d'ells, molt majors
que nosaltres", somriu Saura.
Bregades en nombrosos campionats locals i provincials, arriben al campionat de la Comunitat Valenciana per a passar-ho bé. "Al principi, quan volguérem jugar, a les parelles no els venia bé perquè, com que no sabíem, era quasi molest, perquè la gent vol jugar amb persones que ja saben i és difícil trobar algú que et convide",
diu Saura. "En Monroyo hi ha moltes xiques que juguen. Abans no hi
havia dones que jugaren perquè es deia que era un joc de borratxos i les
dones majors del poble mai hi han jugat. Ara s'ha normalitzat molt,
però jo sóc la jugadora més major i el percentatge de dones ronda només entre el 5 i el 10%", explica Carmen Enguita (47 anys) la seua parella de morra.
"L'equip
número 19, Javi i José Manuel, contra l'equip número 7, Raquel i
Carmen", diu amb el llistat a la mà un dels organitzadors. "Oé!!",
responen elles. Carmen i Raquel es posen en marxa.
“Des
de la Federació Aragonesa fa set anys que fem el campionat d'Aragó i
sempre hi ha, almenys, 4 parelles de dones que arriben a la final”, diu
Gómez. “Et diré més! Durant la dictadura de Franco, tots els jocs estaven prohibits perquè estava prohibit reunir-se i se suposava que podies estar conspirant contra el govern. En aquell temps foren les dones qui mantingueren els jocs tradicionals,
perquè com que no sospitaven que elles pogueren conspirar contra el
govern, elles sí que jugaven a molts jocs tradicionals”, assegura el
president de la Federació d'Aragó.
“La
dona normalment no entrava a la taverna, però en eixir el joc al carrer,
la dona ha eixit també a reivindicar que ella també pensa i també hi
vol participar”, explica Gómez, president de la federació valenciana que
investiga els jocs tradicionals des de 1965. “El joc és universal, és
patrimoni de la Humanitat i com a tal hem de recuperar-lo”.
Les
Comarques Centrals Valencianes han estat una realitat ferma i
reconeguda al llarg de la història, però no ha estat així durant els
darrers temps. S'ha permés i, fins i tot, propiciat la seua ignorància i
oblit sistemàtic per part de les institucions, contribuint així a la
creació d’entrebancs pel que fa al desenvolupament d’aquesta zona, que
té unes potencialitats i particularitats pròpies que no s’han arribat
mai a desdibuixar. Sembla que ara hi ha una voluntat de reequilibrar
aquesta situació mitjançant la reactivació, fa poc més d’un any, del
Consorci de les Comarques Centrals Valencianes. Toni Francés, president
d’aquest organisme i alcalde d'Alcoi pel PSPV, parla sobre com resoldre
tot allò que ha suposat ser un territori amb aquestes circumstàncies
adverses i, també, de la comarcalització com a solució de la
desvertebració del País Valencià. - Com explicaria què són les Comarques Centrals Valencianes a algú que no les conega?
És
un territori que conformen huit comarques del País Valencià, situades
entre València i Alacant i que històricament sempre han tingut un nexe
econòmic, social i cultural molt important. També, sempre han sigut les
grans oblidades de les inversions públiques al nostre país cosa
que coincideix amb el fet que és un territori que ha demostrat, al llarg
del temps, un dinamisme econòmic que no es correspon amb l’atenció que
ha tingut per part d’altres administracions. A partir d’eixa realitat,
històrica, social, cultural i econòmica fa ja algunes dècades es
decideix convertir açò en un Consorci [de les Comarques Centrals
Valencianes] com a instrument per a impulsar polítiques, accions de tot
tipus i, sobretot, per a poder coordinar i treballar conjuntament eixos
territoris. - A què creu que es deu el fet que, tot
i tindre aquests antecedents històrics i arguments econòmics i socials
sòlids, a hores d’ara no s’haja arribat a desenvolupar i consolidar un
projecte propi que reculla les necessitats d’aquesta zona?
Som
un territori que representa més de mig milió de població, d’habitants,
però cap població és molt gran, és la suma de moltes poblacions, de
ciutats intermèdies i de poblacions menors. En aquests moments la més
gran és Gandia, que està al voltant dels 80.000 habitants. Eixa falta de
treball conjunt ha fet que no hàgem sigut capaços de ser eixe focus
d’atenció que deuríem. Això és el que s’intenta canviar a través del
Consorci. També és cert que hem tingut durant 20 anys uns governs a la
Generalitat Valenciana que no han cregut en aquestes comarques, no han
apostat per elles i han fet unes polítiques més centrals, sobretot en
les grans ciutats i sobretot en la part de la costa. No han entés el
potencial que tenim les comarques i que hem pogut demostrar al llarg del
temps. - Quin pes tenen ací les raons merament polítiques o directament ideològiques?
Un
pes molt important i ho estem veient perquè hi ha un canvi de govern
que es produeix a la Generalitat i la majoria de municipis que formem
part del Consorci. Hi ha hagut un canvi d’eixa tendència que veníem
arrastrant durant els 20 anys de govern del Partit Popular. En poc
de temps veiem com des de la Generalitat Valenciana s’aposta per les
comarques centrals amb projectes i inversions concretes que
necessitàvem. Començant per eixe Pla de Reindustrialització que té una
atenció especial i una discriminació positiva molt important cap a les
comarques centrals amb 12 milions d’euros que ara mateix estem ja
executant. A comarques industrials del País Valencià com estes això no
s’havia fet mai. També amb actuacions com el primer Pla d’Actuació
Territorial que es farà al país, després de les capitals, és el pes que
representem dins del Consorci de Comarques Central. Per tant, el canvi
polític ha propiciat eixe reconeixement que venim reivindicant. -
Quines conseqüències ha comportat tota aquesta paràlisi de dècades pel
que fa a l’avançament de la conformació i reconeixement de les comarques
centrals?
Hi ha moltes oportunitats perdudes. Segurament
estaria bé poder quantificar econòmicament el que ha suposat per a les
nostres comarques que no tinguérem les infraestructures, les inversions i
les dotacions que mereixem. Vam fer, fa ja tres anys, un estudi de la
mà de la Universitat de València, des del punt de vista industrial, i es
va demostrar que aquestes comarques són les que millor havien aguantat
la crisi, precisament per eixa aposta per la indústria i pel
coneixement. Això sense ajuda i sense tindre cap suport per part de les
administracions. Si a més d’eixe dinamisme, d’eixa capacitat de
resistència a la crisi, haguérem tingut un suport com ara estem tenint,
la situació econòmica de les nostres comarques i, per tant, del conjunt
del país seria molt millor.
Toni Francé amb el president Ximo Puig, als Moros i Cristians. / DIARI LA VEU
-
Què opina d’aquesta sensació generalitzada que es produeix, en
diferents àmbits, de llunyania amb Alacant i València i, fins i tot, de
certa no pertinença?
En aquestes comarques sempre ens hem
trobat a mig camí entre Alacant i València i sempre hem tingut més en
comú entre Gandia, Ontinyent, Xàtiva i altres poblacions de les
comarques centrals que amb altres del sud d’Alacant i fins i tot de
l’àrea metropolitana de València. Eixa és la raó de ser d’aquest
Consorci, eixe sentiment que està basat en una història, en un
trajectòria i lligams que hem mantingut durant segles. - Pensa que la comarcalització del País Valencià pot ser la solució a tot açò que hem parlat abans?
Al
País Valencià l’estructura històrica han sigut sempre les
comarques; les províncies són un sistema que ens ve imposat però que no
identifica com les comarques cadascun dels territoris i la idiosincràsia
del nostre país. Jo crec que tot el que supose apostar per la
comarcalització i apostar per la descentralització, per apropar les
administracions als territoris va en benefici de la ciutadania i dels
resultats de les accions polítiques que pugem fer. - El model català podria ser una bona referència?
Sí,
de fet és d’on venim. Eixe és el model amb què ens sentim més
identificats. Jo sé que és un debat difícil perquè hi ha també moltes
resistències front a la comarcalització. Hi ha qui ho veu com una
amenaça. Tenim la Diputació d’Alacant, que cada vegada que parlem de
comarques es posen nerviosos. Al final el que hem de pensar és quins
instruments i quines estructures són més útils per a servir els
ciutadans i jo crec que amb la forma de ser dels valencians i la nostra
història i trajectòria que tinguen més pes les comarques és el natural. - Aleshores, amb la Llei de Mancomunitats no és suficient...
La
Llei de Mancomunitats és un pas, però jo crec que s'ha d'anar més
enllà. És un bon inici, un bon canvi d’eixa tendència. Nosaltres com a
Consorci hem presentat una esmena, una proposta a la llei
perquè instruments com nosaltres estiguen reconeguts en la llei,
instruments que actualment no es preveuen. A la llei que va fer el
govern del Partit Popular, la Llei de Racionalització de les
Administracions Locals, els consorcis queden en un llimb que no depén de
ningú. Nosaltres som l’únic consorci territorial que hi ha al País
Valencià i pensem que podem ser un bon exemple per a altres zones del
país que es puguen organitzar i estructurar sota eixe format i puguem
treballar conjuntament. - Que les comarques assumisquen més competències administratives és el camí?
Sí.
Jo com a municipalista pense que és necessària la descentralització.
S’ha fet en totes aquestes dècades de democràcia una descentralització
molt important des del govern central a les autonomies, però eixe tercer
procés de descentralització que és tant del govern central com de les
autonomies cap als municipis i comarques és l'assignatura pendent que
tenim. Jo crec que la llei que està tramitant-se ara és un bon camí i
hem d'profundir en eixe procés, perquè, ja et dic, com més a prop
estiguen les decisions polítiques dels ciutadans, més transparència, més
qualitat democràtica i més eficàcia i eficiència en les polítiques. - On queden les províncies en tot aquest escenari? Són útils o haurien de desaparèixer?
Les
províncies són útils mentre no tinguem un instrument millor i, per
tant, el paper que fan les diputacions és un paper important i
necessari. No vol dir això que eixe paper només es puga fer a través de
les diputacions. Jo crec que ací ha d’haver-hi un procés de delegació de
competències, tant en els municipis com en les mancomunitats i
acompanyat, evidentment, del finançament corresponent. -
Així, tenen les Comarques Centrals Valencianes suficient transcendència i
essència per a ser considerades una entitat d’organització política,
social i econòmica pròpia com ha estat en altres temps?
Jo
ho entenc més com que hi haja una col·laboració. No parlem de la quarta
província... Jo crec que estem en un moment incipient. El Consorci, per
exemple, naix el 1999, el 2002 para la seua activitat i va estar
fins l’any passat paralitzat. Ara estem reprenent de nou tot eixe procés
i el seu futur vindrà determinat per la capacitat que tinguem realment
de fer projectes en comú. Al final és una unió voluntària de territoris
que treballem a gust i que compartim moltes necessitats i inquietuds i
eixe és el camí que ara encetem i més endavant ja direm. També en funció
de la capacitat que tinguem de resoldre els problemes.
L'alcalde d'Alcoi vol revitatlitzar el Consorci de les Comarques Centrals, un organisme creat ara fa 20 anys. / DIARI LA VEU
- On establiries les delimitacions de les comarques centrals? Quines formen part del Consorci?
Ara
hem encetat un procés de modificació dels estatuts perquè ens agradaria
que la Marina Baixa estiguera també dins del Consorci. En el seu
moment, es va plantejar d’eixa manera. Ja et dic, com que és una unió
voluntària, no hi va haver poblacions que volgueren adherir-se a aquest
projecte. Ara ja amb els canvis polítics que s’han produït en les
últimes eleccions municipals, sí que ens han traslladat la voluntat
d’alguns municipis d’incorporar-se i, per tant, obrirem eixe camí i eixa
porta a la Marina Baixa perquè les poblacions que consideren puguen
incorporar-se. Ara estem l’Alcoià, el Comtat, la Canal de Navarrés, la
Vall d’Albaida, la Safor i la Marina Alta. - Quin paper juga el Consorci de les Comarques Centrals en tot aquest context que hem anat definint?
Més
que res aconseguir la visibilització del nostre territori i poder
traslladar les necessitats que tenim. Això és el que estem aconseguint
en aquest poc temps que duem funcionant. Un pas molt important és que
s'elaborarà per part de Conselleria eixe Pla d’Actuació Territorial
perquè definirà en tot l’àmbit de les comarques centrals quines són les
nostres infraestructures, quins són els nostres espais naturals, quines
són les nostres necessitats, com planificar el territori des del punt de
vista conjunt i, a partir d’açò, sorgiran sinergies i oportunitats per
al futur del nostre territori. Jo veig que eixe és el camí i sobretot la
col·laboració i el treball conjunt entre les diferents poblacions. -
Com es troba ara mateix aquest organisme, tenint en compte que es va
crear fa vora 20 anys i que ha estat pràcticament sense activitat fins
ara?
Estem amb moltes ganes i amb pocs diners; és el
problema que tenim tots sempre. El que hem fet també és elaborar un pla
de dinamització. És el que hem estat treballant els últims mesos per a
determinar les línies d’actuació en comerç, turisme, innovació,
indústria o medi ambient. Ara el que estem fent és preparar projectes
tant per a Europa, com per al govern d’Espanya, com per al govern
valencià i diputacions i buscar finançament per a poder fer realitat
eixos projectes. - Creu que el Consorci té o tindrà la fortalesa suficient per a sobreviure a governs de diferents partits polítics?
Sí.
Ara hi ha una sintonia molt important i una voluntat molt gran per part
de tots els que en formem part per a dur-lo endavant. El repte que
tenim en aquesta legislatura, en els poc menys de dos anys que ens
queden, és que al final siga un instrument que tots entenguen com a
positiu i com a necessari perquè no torne a passar el que va passar en
l’anterior experiència, que hi haja un canvi de govern i que torne a
aparcar-se aquest projecte. Volem que siga un instrument que arribe a
tots els partits polítics i, sobretot a la ciutadania, que ha
d'entendre que és un bon instrument per a resoldre problemes que tenim
i, per tant, que ningú qüestione la seua viabilitat per raons
partidistes. - Quines són les necessitats principals de les comarques centrals ara mateix?
La
veritat és que en són moltes. Tenim problemes de comunicacions
importants, tant per carretera com per tren; necessitem inversions
importants en el nostre teixit productiu i, sobretot, necessitem eixe
projecte en què treballarem ara, a través del Pla
d’Actuació Territorial, que ens ajude a definir les comarques que volem
ser en el futur. Cadascun dels territoris que en formem part volem
desenvolupar el nostre projecte de futur. Això és molt important perquè
ens donarà molta força, moltes oportunitats i serà capaç de poder
visualitzar eixes capacitats i el potencial que tenen les comarques. - Com es coordinen o prioritzen les distintes demandes pròpies de cada zona poblacional per tal de donar-los solució?
Ara
el que ha eixit en eixe Pla de Dinamització que hem elaborat són eixes
necessitats i conjugar la riquesa que aporten els territoris i altres.
El Consorci, perquè funcione, requereix molta generositat per part de
tots, entendre el que poden aportar les comarques d’interior i les
poblacions de la costa. A partir d’ací, ja amb molt de diàleg i treball i
generositat, serem capaços de dur endavant els projectes que, al final,
beneficien el conjunt de la població. - Com veu el futur de les Comarques Centrals Valencianes?
Tenim
molt de futur, estic convençut. Crec que el poc de temps que fa que
treballem i tot el que hem aconseguit és una mostra de la necessitat de
revitalitzar i recuperar aquest territori. Volem que ens permeta crear
l’instrument que és el Consorci i que, al final, resolga de manera més
rapida els reptes i problemes que tenim. Del treball conjunt sempre es
crearan eixes sinergies necessàries i, per tant, un futur de progrés
econòmic que és el que busquem. Busquem oportunitats per a consolidar i
fer créixer en població, perquè siguem capaços d’atraure més gent i que
els joves vulguen desenvolupar el seu projecte de vida a les nostres
comarques. Tindrem un futur en el qual serem més i estarem millor del
que estem en aquests moments.
28/08/2015 Benlloch registra más de 100 de papeletas que los vecinos han depositado en las urnas, ubicadas en diferentes recintos durante las fiestas, para proponer su idea cara a la elaboración de los presupuestos. El día 3 de septiembre se abrirán para unificar las propuestas y se elegirán siete. Sin embargo, los rezagados aún pueden depositar su idea en el Ayuntamiento o a través de un formulario en la web. RD http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/benlloch-recaba-100-propuestas-vecinales_949054.html
Les Coves todavía busca a la vaca huida en el encierro del pasado sábado
Desde la ganadería afirman que "no es un peligro para los vecinos porque es una res mansa"
Raquel Sánchez | Castelló 26.08.2015 | 12:00
Les Coves de Vinromà continúa a la espera de que se recupere la vaca huida en los actos nocturnos del pasado sábado. Es la única que no ha sido encontrada de las tres que escaparon durante el encierro, todas de la ganadería Hermanos Bellés. Éstas rondaron sueltas por algunas de las calles céntricas del municipio, aunque fueron recuperadas durante el transcurso de la noche.
La vaca permanece escondida en la partida del Mas dels Arcs y, aunque se advirtió a los vecinos de la situación, fuentes de la ganadería confirmaron ayer a Levante de Castelló que «no es peligrosa porque se trata de una res mansa». «Es muy difícil encontrarla porque la zona montañosa colindante a Les Coves es extensa y complicada de peinar», añaden. «La vaca se ha escondido y no saldrá facilmente». Desde la ganadería subrayan que ellos «ya no llevan el seguimiento del animal» y están a la espera de que los equipos de búsqueda la localicen. «No fue culpa nuestra que se escapase, debe haber ocurrido algo, aunque eso es cosa del ayuntamiento», remarcan desde la ganadería.
Este suceso conllevó a suspender parte de la programación festiva del sábado y ha mantenido en alerta a los vecinos, quienes fueron avisados gracias a un bando que preparó el consistorio. El incidente no ha comportado todavía ningún daño físico o material y se suman al resto de «sustos» de este verano en los «bous al carrer».
Las fiestas de les Coves de Vinromà terminaron el domingo después de nueve días en los que las actividades taurinas cobraron un papel protagonista. El del sábado fue el último de los encierros y el municipio vuelve a la normalidad aunque sigue en alerta por la vaca. http://www.levante-emv.com/castello/2015/08/25/les-coves-todavia-busca-vaca/1306464.html
A. C.
Domingo, 27 agosto 2017
Hay más de 900 variedades de olivos en España. Y todas ellas
se guardan en el Banco de Germoplasma del Instituto de Investigaciones y
Formación Agraria (IFAPA) Alameda del Obispo de Córdoba. Es la forma de
garantizar la historia de una cultura agrícola milenaria de la que
dependen 25.000 kilómetros cuadrados de la geografía española y miles de
puestos de trabajo. «Pasado, presente y futuro de nuestra tierra no se
explican sin este patrimonio», resume el técnico de Asaja Jaén Carlos
Muñoz.
Pero, en España, las variedades se han ido reduciendo
básicamente a tres: picual, arbequina, hojiblanca. «Se están perdiendo
muchas familias y a lo mejor alguna de ellas es resistente a la 'Xylella
fastidiosa'», sospecha el biotecnólogo y gestor del Banco de
Germoplasma Raúl de la Rosa.
Con esa esperanza, el IFAPA participa en un proyecto europeo
que pretende tener respuestas en el horizonte de 2020. Para lograrlo,
sus técnicos han transportado quince familias distintas de árboles hasta
la región sureña de Italia por donde entró en Europa esta 'peste
verde'. «Nuestro objetivo es juntar resistencia y productividad -explica
De la Rosa-. Por eso, hemos llevado a la 'zona cero' esas especies para
realizar distintos experimentos y ver el resultado. Sabemos de la
mortandad en las especies italianas, pero la desconocemos en las
españolas porque son familias distintas. Ellos mantenían árboles
centenarios. Los nuestros son mucho más jóvenes. Tenemos confianza en
encontrar la forma de frenar un posible avance aquí». Incluso han
inyectado en este experimento muestras de empeltre, la variedad balear
afectada por la bacteria.
Todos los indicios apuntan a que la enfermedad pudo
entrar a Europa a través del puerto holandés de Rotterdam, en una
partida de plantas ornamentales llegada del otro lado del Atlántico.
Ahora que está dentro y ya es tarde, Europa aplica estrictos protocolos
que prohiben los movimientos internos de ciertas plantas. El último
informe de situación de la UE reconoce que, «incluso con la plena
aplicación de las disposiciones (arrancar árboles), la erradicación será
muy difícil de conseguir».
La única experiencia a largo plazo es la de Estados
Unidos. Allí llevan siglo y medio con la 'Xylella' en amplias zonas de
sus costas Oeste (donde pudo empezar) y Este. Hace mucho que descartaron
su erradicación y su política agraria se centra en la convivencia y la
búsqueda de nuevas variedades resistentes a una plaga que tiene un
incontrolable aliado en los insectos voladores y las chicharras, que son
quienes transportan la bacteria de un árbol a otro. http://www.lasprovincias.es/gente-estilo/ensayo-espanol-zona-20170827003204-ntvo.html
L'Executiva Provincial del Partit Socialista creu que els edils del Partit Popular en les distintes poblacions de la província haurien de forçar un canvi d'actitud d'Isabel Bonig i Miguel Barrachina per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans a qui representen. El PSPV apel·la a la responsabilitat de dirigents locals del PP com Begoña Carrasco, Juan José Pérez Macián, Héctor Folgado, Susana Marqués o Andrés Martínez.
Castelló. 26/08/2017.- L'Executiva Provincial del PSPV-PSOE considera inaudit que, en contra del corrent d'opinió general existent a la província de Castelló, els dirigents del Partit Popular, Isabel Bonig i Miguel Barrachina, segueixen sense rectificar i sense anunciar que es posaran al costat del President Puig per reclamar un just finançament per a la Comunitat Valenciana, anant a més, a la manifestació que per exigir-la se celebrarà el proper mes d'octubre.
Una situació que resulta incomprensible a ulls de la ciutadania i que hauria de portar als diferents alcaldes i portaveus municipals del PP a la província de Castelló a rebel·lar-se contra els seus caps que, amb la seua actitud, estan perjudicant greument als ciutadans de les seues respectives poblacions.
El que no té sentit és que els representants als pobles de la província exigeixen més inversions al Govern de la Generalitat que presideix Ximo Puig, sent sabedors, com són, del greu problema de infrafinançament que pateix aquesta Comunitat, i que després no ajuden a l'hora de reivindicar davant Rajoy un finançament més just.
Per aquesta raó, l'Executiva Provincial del PSPV fa una crida als alcaldes i portaveus del PP perquè sigan valents i facen un pas al capdavant, perquè si aconseguim un nou model de finançament que resulte just i eficaç, tots sortirem guanyant. Fonamentalment, els ciutadans i ciutadanes de la província de Castelló.
L'Executiva socialista apel·la al castellonerisme de Begoña Carrasco, Juan José Pérez Macián, Héctor Folgado, Susana Marquès, Andrés Martínez, Francisco Juan o Luis Martínez, i de tots els seus companys de la província, perquè anteposen els interessos dels ciutadans de Castelló als dels dirigents del seu partit.
El President Puig està desitjós d'incrementar encara més les inversions de la Generalitat a la província de Castelló, però per poder-les realitzar, necessita recursos econòmics, uns diners que únicament arribarà de la mà d'un nou, just i eficaç model de finançament.
Ximo Puig Ferrer,
en representació del poble valencià, ha transmès en la concentració a
Barcelona un missatge d'unitat per a fer front als qui, 'd'una manera o
d'una altra, estan atemptant contra tot allò que volem'.
Després de la manifestació, que ha recorregut el Passeig de Gràcia sota el lema #NoTincPor, Puig ha afirmat que 'hi ha un missatge molt clar contra la por, per l'esperança i per la vida'
análisis vp -
GALONES PARA la última hornada de joves socialistesLa Generación Pelayo
Ximo Aguar
María Sánchez, Sandra Gómez, José Muñoz, Javi García, Borja Sanjuán,
Fran López y Tania Baños, frente a lo que fue la sede de JSPV de Pelayo.
Foto: EVA MÁÑEZ
26/08/2017 -
VALÈNCIA.
Febrero de 2004. Dos jóvenes estudiantes de Derecho que apenas acaban
de conocerse conversan de política durante una noche en la discoteca
Woody, uno de los templos universitarios de aquellos días. En el fragor
de la charla –y con alguna copa de por medio- ambos se confiesan
simpatizantes socialistas y seguidores de José Luis Rodríguez Zapatero. Solo unas pocas semanas después, así lo recuerdan los protagonistas, la actual vicealcaldesa Sandra Gómez (València, 1985), y el ahora secretario de Organización del PSPV, José Muñoz (València,
1985), acudían a la sede de Joves Socialistes situada en la calle
Pelayo número 15 y se afiliaban a la organización juvenil próxima al
PSOE.
Aunque muchos de los que pasaron
por aquel destartalado local tienen ahora cargos orgánicos e
institucionales, la generación aglutinada en torno a Muñoz y Gómez –que
además fueron pareja durante varios años- ha destacado por avanzar de
forma vertiginosa en muy pocos años. Quizá el propio desgaste del
denominado ‘lermismo’, que ahora en buena parte se ha convertido en
‘ximismo’ –de Ximo Puig-, ha provocado una reacción de
buscar una segunda línea –ya casi primera- que represente una renovación
y, en cierto modo, también la continuidad, dirigida a quitarle arrugas
al propio presidente de la Generalitat. Una misión, así lo apuntan los
últimos hechos, que parece encargada a la Generación Pelayo.
Valencia Plaza
reúne a algunos de estos jóvenes precisamente en la calle de la
histórica sede abierta en 1995 -abandonada dos décadas después- y que
ahora alberga un comercio de comida asiática. Además de Muñoz y Gómez,
se encuentran el asesor del presidente Puig, Borja Sanjuán (València, 1992); los alcaldes Tania Baños (La Vall d'Uixó, 1990) y Fran López (Rafelbunyol, 1991); la secretaria de LGTBi en la nueva dirección del PSPV, María Sánchez (València 1991), y el secretario general de Joves en València ciutat,Javi García
(València, 1989). Los recuerdos se amontonan e incluso se produce un
efusivo encuentro con el vecino del primer piso del edificio: “Bonilla
no llamaba a la Policía aunque armáramos algo de escándalo… de hecho a
veces bajaba a tomar algo con nosotros y nos avisaba de cualquier cosa
que pasara con la sede. Hasta tenía copia de la llave”, comenta Muñoz
tras saludarlo.
José Muñoz y Sandra Gómez saludan a un vecino de su antigua sede en la calle Pelayo. Foto: EVA MÁÑEZ
Sentados alrededor de una mesa en el bar Los Tanques,
esta representación de una amplia generación coincidente, ya no en sus
fechas de nacimiento, sino en su visión política y sus profundos lazos
personales, habla del 'pelayismo': una corriente dentro del PSPV que,
contrariamente a la tradición del partido, debe su nombre no a una
persona concreta, sino a una localización, un viejo local que
consideraban una segunda casa, un refugio. "Cuando entramos, nos dieron
una charla explicándonos lo que era ser de Joves Socialistes y
advirtiéndonos de que ser de concretamente de Pelayo podía dificultar la
relación con otras agrupaciones", relata Muñoz, quien recalca la
"independencia" de València ciudad frente a la dirección autonómica de
Joves de aquel momento, que venía "más marcada" por el partido. "Ser de
Joves era lo más importante, lo del partido era secundario en ese
momento y teníamos libertad para reivindicar lo que considerábamos",
afirma.
Un recuerdo que refrenda Sandra
Gómez: "Los inicios en Pelayo fueron complicados: parecíamos la aldea
de Astérix, siempre enfadados con todo el mundo. La gran diferencia es
que Pelayo era la única sede propia de Joves, mantenida con nuestras
cuotas, por lo que la independencia económica y física conllevó además
una independencia política, algo que no pasaba con otros núcleos de
Joves que eran más permeables al partido".
Una
de las claves del crecimiento de la corriente nacida en Pelayo, al
menos así lo consideran sus miembros, fue conseguir hacer atractivo un
lugar que hasta entonces había generado recelo. Así lo recuerda Tania
Baños, quien desde la distancia lo define como un "centro neurálgico" de
las Juventudes. "Yo me afilié para el mitin de Zapatero de 2008. Como
regalo del selectivo le pedí a mi madre, que es de Izquierda Unida, que
me acompañara. La primera persona que conocí fue a Samuel Falomir,
ahora alcalde de l'Alcora y también secretario de Organización de
Joves. Poco a poco, me fui uniendo al grupo de Pelayo aunque no militara
en València", relata la alcaldesa de la Vall d'Uixó, un ejemplo de lo
que se fue aglutinando desde la céntrica sede.
Algo
similar le ocurrió a Fran López, ahora alcalde de Rafelbunyol y
probable sucesor de Muñoz al frente de Joves. "Me afilié en 2008 y al
principio pisaba poco Pelayo. Después me fui acercando más junto con
algunos compañeros de l'Horta Nord porque había buen ambiente e hicimos
amistades. En 2012, no tuvimos dudas en apoyar a José (Muñoz) para que
liderara la organización", explica, para coincidir además con la figura
de Zapatero como nexo de unión. "Yo en 2004, con 13 años, cogí el metro y
me fui solo a ver su mitin de campaña. Creo que ilusionar así no está
al alcance de todos", comenta, a lo que añade Muñoz: "No supimos
defenderle bien, reculamos demasiado. Mirad ahora el PP cómo defiende
las medidas que toma aunque la economía no mejore como dicen ellos...".
Más
veterano es Javi García, quien se incorporó en 2005 a Joves. "La
primera vez que vine a Pelayo fue un 14 de abril a un acto que organizó Mar Marín
sobre la República al que vinieron dos combatientes. Tenía 15 años",
rememora, para verse interrumpido por Muñoz: "Yo lo tengo en el móvil
como 'Javi Niño'", afirma entre risas, para recodar: "En la primera
asamblea lo metieron en una lista alternativa a la nuestra, pero al
final se vino con nosotros".
Su
probable sustituta al frente de Joves Socialistes de València ciudad,
María Sánchez, también lleva unos cuantos años en el barco de Pelayo.
"En 2009 fui a afiliarme con un amigo de la universidad. Nos recibieron
Sandra y José, que nos explicaron cómo funcionaba Juventudes y también
qué significaba ser de Pelayo. Además, nos comentaron que estaban
organizando un viaje para el Congreso y pensé: voy con ellos y si me
caen bien me afilio y si no, pues habré visto el Congreso. La verdad es
que me lo pasé genial y me encantaron las charlas políticas que
tuvimos... y hasta hoy".
Fran López. Foto: E. M. Tania Baños. Foto: E. M. Javi García. Foto: E. M.
Parte de la Generación Pelayo en el bar Los Tanques. Borja Sanjuán. Foto: E. M. María Sánchez. Foto: E. M.
El
benjamín del grupo es Borja Sanjuán, quien actualmente es secretario de
Organización de València ciudad y asesor en Presidencia. "Yo me afilié
con 15 años. El primer día que llegué a Pelayo vi la sede tan
cochambrosa que pensé que me había equivocado de sitio. Me abrió Alex Vila,
que fue el responsable de Organización cuando José lideraba en Pelayo.
Recuerdo que al poco tiempo me llamó Sandra para que fuera a una escola
d'estiu y pasé de ella", bromea, para añadir: "También recibí el
discurso de lo que significaba ser de Pelayo y aunque en ese momento no
entendí mucho, luego vi que todo cobraba sentido", comenta.
En
esta historia de dos décadas de la sede, de la que esta generación
protagonizó más de la mitad, hay lugar para todo tipo de anécdotas;
especialmente las que surgían en las clásicas fiestas nocturnas que se
convirtieron en un punto de encuentro en la organización. "Teníamos
mucha actividad política, pero Pelayo sobrepasó este ámbito. Las fiestas
que organizábamos en Fallas, Halloween... eran un éxito. Han llegado a
venir desde altos cargos del partido como Ignasi Pla o Leire Pajín
hasta militantes del PP. Es más, mucha gente que venía no tenía nada
que ver con Juventudes y alguno acabó afiliándose", explica Sandra
Gómez, corroborada por Fran López: "Una vez entré a una fiesta en Pelayo
y me encontré a cinco de mi pueblo que no sé cómo habían acabado allí".
"Había buen ambiente. Las cosas surgían sin que se buscaran... por ejemplo, teníamos un himno: 'Sálvese quien pueda' de Vetusta Morla",
señala Muñoz. "Una canción un poco de perdedores", puntualiza Sanjuán,
cuyo comentario es reforzado por Gómez: "La verdad es que casi siempre
perdíamos en todos los procesos del partido... ¡por eso nadie quería
arrimarse a nosotros!", asegura.
Buena parte de Joves Socialistes de la Generación Pelayo junto a Ximo Puig antes de las elecciones de 2015
Centrando la charla -y no es fácil ante la tormenta de anécdotas que surgen en la cita- en la historia de la Generación Pelayo,
Muñoz recuerda como punto de inflexión la victoria obtenida frente a la
corriente 'alartista' en la lista de delegados a los congresos de 2012.
"A partir de ahí, estuvimos más unidos al 'ximismo' aunque,
curiosamente, yo saludé por primera vez a Puig entre bastidores el mismo
día en el que fue proclamado nuevo secretario general del PSPV", relata
Muñoz, lo que considera una prueba de que el espacio que ostentan en el
partido se lo han ganado. "Hay gente que te aprecia, te apoya y te
promociona, pero no es que te coloquen", aclara el dirigente socialista,
que coincide con Sandra Gómez al destacar la figura del concejal de
Urbanismo y ex secretario de Organización del PSPV, Vicent Sarriá.
"Siempre nos ha querido y ayudado mucho. Fue líder de Joves y siempre
ha defendido que mantuviéramos nuestra independencia", recalca la
vicealcaldesa.
¿Y la relación de la Generación Pelayo con el ahora ex vicesecretario de Organización, Alfred Boix?
"Yo tuve épocas que ni me hablaba con él al principio. Recuerdo una
vez que nos reunimos para comer un pequeño grupo por una cuestión de
partido y se enfadó conmigo y llegó a levantarse de la mesa: 'Me voy que
no aguanto a este chaval'", relata Muñoz entre risas, para aclarar que
con el tiempo la relación fue "mejorando" hasta hoy, que le ha sucedido
en el área de Organización.
Un
nombramiento en el congreso celebrado en julio que fue acompañado de
otras incorporaciones en la Ejecutiva del PSPV por parte de Joves
Socialistes, que también sumó algunos miembros en el Comité Nacional del
partido. Y es que hay muchos más miembros del 'pelayismo' que no
aparecen en la foto, como el citado Falomir, la directora general del
Instituto Valenciano de la Mujer, Maria Such, o
compañeros de agrupaciones como Elda, Alicante o La Vila, entre otras.
Un centro neurálgico que cerró en 2015 -ahora la sede está en la calle
Túria-, pero donde ya se había hecho el trabajo de forjar a una serie de
'pelayitos' y 'pelayitas' -como ellos se llaman- que ahora empiezan a
ocupar puestos destacados en el socialismo valenciano.
🏛
Miércoles 30 de agosto. 09:00 horas. Rajoy comparecerá en el pleno del
Congreso de los Diputados para que cuente todo lo que no contó a los
jueces en la Audiencia Nacional. 
😤
No queremos un presidente del Gobierno que se excuse en las togas; por
eso pedimos que venga al Congreso y asuma sus responsabilidades. 
🤔 Rajoy ha sido el primer presidente en activo en acudir a la Audiencia Nacional. Una
declaración que arrojó más sombras que luces a la actividad de Rajoy
como presidente del Partido Popular, como director de las campañas del
PP, que son las que están en tela de juicio. 
😡 Ya no es el caso Gürtel, Púnica… ya es el caso Partido Popular. 
⚠️
Rajoy debería haber comparecido voluntariamente. Por decencia y respeto
a todos los ciudadanos. Ahora tendrá que hacerlo por mandato
parlamentario. Pese al capote de Ciudadanos, que ampara la opacidad del
PP votando en contra de esta comparecencia.
🌹 Y ahí estará el Grupo Parlamentario Socialista para que Rajoy nos cuente la verdad.
Fotos: EVA MÁÑEZ
