Fa temps que no recorde un sentiment tan compartit entre la ciutadania valenciana com el d’ara: ha de dimitir. Ho diuen les enquestes, com la de , però sobretot ho diu el carrer.
Han passat quasi dotze mesos des de la pitjor tragèdia climàtica a la Comunitat, i pesa el silenci d’aquella vesprada perquè Mazón no va fer tard, se’n va anar de dinarot en plena alerta roja. Enguany, 229 persones no celebraran el 9 d’Octubre amb els seus i ningú del ha sigut capaç de demanar perdó. Ni una paraula de reconeixement ni d’empatia per part d’aquells que, tal com dicta la llei, havien d’haver dirigit l’emergència i protegit la població.
Hi ha moments en què la política deixa de ser qüestió de colors i passa a ser de dignitat. La que no té Mazón ni el PP. Perquè dins del PP Mazón no està en qüestió. Ni , ni , ni Salvador Aguilella, entre d’altres, han alçat la veu. Callen, com si la seua consciència estiguera dinant al Ventorro. Hi ha silencis que són massa estremidors.
Els valencians i valencianes no mereixem ni volem un president que fuig quan hi ha emergències; que veta les víctimes i les menysprea; i que regala la a (amb o sense competències) per a respirar un temps més. No ho oblidem, són i Abascal els que el mantenen com a president en contra del sentir quasi unànime del poble valencià.
Aquest 9 d’Octubre reivindiquem un govern que ens cuide, que actue i que done la cara. Un govern liderat per Diana Morant. El temps de Mazón s’ha acabat. I si ell no ho entén, que parle el poble. Volem votar.
Diputat del PSPV-PSOE a Les Corts
Opinión | LA RÚBRICA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada