La secretaria de organización del PSPV-PSOE
en la provincia de Castelló, Ana Edo, considera «desesperante» la
actitud del gobierno del PP respecto al problema de la elevadísima lista
de espera que existe en la provincia de Castelló para poder sacarse el
carné de conducir.
Por ello, critica que desde Tráfico
reconozcan que no tienen previsto hacer nada para resolver el conflicto
o para paliar sus efectos y que prefieran optar «por la huida hacia
adelante, intentando minimizar la gravedad de una situación que ha
alterado gravemente la vida de muchas personas que tenían previsto
obtener la licencia de conducir durante el verano y que han llegado a
septiembre sin ella y, lo que es peor,, sin tener muy claro cuándo van a
poder examinarse».
Esta situación, recuerda, ha
llevado a las autoescuelas provinciales «al borde del precipicio porque
no saben si van a poder seguir mucho tiempo abiertas». http://www.levante-emv.com/castello/2017/08/30/ana-edo-tilda-desesperante-actitud/1609615.html
Las lluvias y las tormentas han sido hoy las protagonistas en casi toda la provincia de Castellón. Cielos nubosos y cubiertos que pueden dejar incluso granizo en las zonas del interior. Un día pasado por agua, en el que la Agencia Valenciana de Seguridad y Respuesta a las Emergencias y varios Ayuntamientos han presentado, precisamente, el protocolo antiinundaciones ante la llegada de la gota fría en el mes de septiembre.
El director general de la Agencia de Seguridad y Respuesta a las Emergencias, José María Ángel, ha recordado hoy en Nules durante la presentación de la Campaña de Prevención de Inundaciones 2017, la importancia de que los municipios de la provincia con riesgo de inundaciones, hayan redactado con anterioridad su Plan de Actuación Municipal.
La campaña se presenta cada año en un municipio diferente de la Comunitat. Este año se ha elegido Nules, un municipio con riesgo medio de inundación y afectado por los accidentes de la presa del Belcaire que, precisamente, ha aprobado su Plan de Actuación Municipal en 2016.
También otros Ayuntamientos han abordado hoy el problema de las inundaciones ante la llegada de la gota fría en el mes de septiembre. El protocolo antiinundaciones del Ayuntamiento de Castellón incorporará el telecontrol de las estaciones de bombeo y cámaras de videovigilancia para controlar los puntos conflictivos durante episodios de lluvias.
La alcaldesa de Castellón, Amparo Marco, ha recordado que el consistorio ha invertido más de 2 millones de euros en obras hidráulicas para reducir el riesgo de inundaciones en la Marjalería y el Grau.
Por su parte, el Ayuntamiento de Almassora ha anunciado que pondrá en común su plan de emergencias con el de Castellón para actuar en caso de fuertes lluvias. La primera edil es Merche Galí. Un total de 136 municipios de la Comunitat Valenciana tienen riesgo de sufrir inundaciones en episodios de fuertes lluvias.
Valencia. Tercer intento de Ximo Puig por reunirse con el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy. El jefe del Palau ha enviado una carta -la tercera en menos de diez meses- en la que reclama una reunión con el máximo responsable del Ejecutivo. Puig pretende forzar un encuentro con Rajoy al aprovechar que este se desplaza a Valencia para la cumbre nacional del PP. Por el momento, no ha obtenido respuesta desde Moncloa.
El presidente de la Generalitat insiste desde su llegada al poder en hacer visible la falta de financiación de la región, una de las reivindicaciones históricas que lastra el crecimiento de la Comunitat. El Consell confía en que la reforma del sistema se pacte este mismo año, según el acuerdo que se alcanzó en la conferencia de presidentes. Hasta la fecha, la tesis del Consell de una quita de la deuda no aparece avalada en el informe de expertos. La Generalitat sostiene que el 'perdón' de más de 20.000 millones de euros es la salida más satisfactoria del pozo económico del Consell.
La primera petición se produjo en noviembre de 2016. Puig buscaba un encuentro institucional después del comienzo de la nueva legislatura. Adelantaba el presidente un horizonte cargado de numerosos retos, entre ellos, el de la mejora de la financiación. Hubo respuesta. Se agradecía el interés y se expresaba la confianza de poder concertar una próxima reunión. Pero de las palabras no se pasó finalmente a los hechos.
Retomó sus intenciones Puig el pasado 7 de abril. Entonces, reclamaba una reunión urgente tras el anuncio de los Presupuestos y la escasa inversión que llegaría a la Comunitat. Incluso el PP, de la mano de Bonig, protestó ante al falta de consideración del Gobierno central. Su actitud le costó la primera reprimenda de Génova que le desautorizó públicamente.
Otro de los asuntos que más polémica está generando es la manifestación de la sociedad civil para reivindicar una mejora del sistema de financiación. El PP ya anunció que no estará tras la pancarta porque no cree que sea ese el método adecuado para hacer visibles las reivindicaciones. CS tampoco aclaró ayer su postura respecto a si acudirá al encuentro. «No tenemos comunicación alguna. Estos no son formas de trabajar», explicaron.
La formación naranja apuesta por esperar y recuerda el fiasco del actos reivindicativo en Madrid. Apenas trascendió más allá de los valencianos. El PSPV y Compromís acusaron en su día de deslealtad al PP por mantenerse al margen de la protesta. Bonig explicó, no obstante, que incluso había negociado con las comunidades autónomas afines al PP para que respaldaran las tesis de la Generalitat.
Todavía sigue siendo una incógnita la participación y la fecha del acto -ahora se habla de noviembre para alejarlo todo lo posible de la consulta catalana-. Los empresarios siguen manteniéndose en una medida neutralidad. CCOO PV, UGT PV y la patronal CEV se reunieron ayer para evaluar la situación. Pero eso no equivale a que el empresariado asistirá a la protesta.
Según el presidente de la CEV, Salvador Navarro, patronal y sindicatos únicamente abordaron la redacción de un manifiesto conjunto. «La manifestación no es el primer objetivo, sino que debería ser el último, una vez agotadas todas las actuaciones (líneas de trabajo tanto en la Comunitat Valenciana como en Madrid)», aclaró el máximo responsable. Lo primero es tener un manifiesto y que haya unidad política, insistieron desde la organización. «Si hay unidad, los empresarios defenderemos los intereses de la Comunitat. Si no hay unidad política, no queremos manifestación, hay que trabajar esa unidad». De momento, hoy por hoy, ese requisito no se cumple.
El poble comptarà amb dos aparells per previndre situacions de risc cardiovascular
Cabanes serà municipi cardioprotegit al comptar amb dos desfibril.ladors, un a les instal.lacions esportives del poble i un a l'edifici polifuncional de La Ribera. Una mesura que possibilitarà l'atenció ràpida dels accidents cardiovasculars que puguen ocórrer i millorarà la seguretat dels usuaris d'aquestes instal.lacions tant com de la resta de veïns que ho puguen necessitar. L'Ajuntament de Cabanes ha començat ja amb els cursos teòrics de formació per a la utilització de desfibril.ladors que s'imparteixen al Casal Jove dirigits a les persones que hauran d'utilitzar aquestos aparells en cas d'accident cardiovascular. En total seran 14 persones capacitades per a l'ús d'aquestos aparells que complementaran la seua formació amb classes pràctiques. La compra d'aparells està subvencionada per la Diputació de Castelló.
Quins càrrecs, quines funcions ostenten els nostres regidors? No hem sabut trobar-ho en tota la web municipal ni tan sisquera al Gabinet de comunicació, tampoc ho preguntarem perquè per experiència sabem que MAI mos contesten.
Si algú ens ajuda a buscar-lo ho agrairem 1.1. ORGANIGRAMA I FUNCIONS_ORGANIGRAMA Y FUNCIONES ( 0 ) http://lescovesdevinroma.sedelectronica.es/transparency/d1039b45-b4e5-4107-ac43-7779c790e973/
... per a reivindicar davant Rajoy un just finançament i la immediata construcció de les infraestrutures que Castelló necessita. Que es moguen
Els socialistes sol·liciten que Bonig i Barrachina anuncien que acudiran a la manifestació d'octubre perquè, en cas contrari, no podran seguir mirant a la cara als seus votants”.
Castelló. 29/08/2017.- El secretari de Comunicació del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Ernest Blanch, assegura estar “molt sorprés” pel mutisme del que porten fent gala els dirigents del Partit Popular durant el mes d'agost, mentre el debat ciutadà en la província de Castelló gira entorn de la necessitat de reivindicar davant Madrid un just finançament per a la Comunitat Valenciana i l'impuls a les infraestructures que nostra província necessita.
“Fa l'efecte que Isabel Bonig i Miguel Barrachina, amb l'excusa del tancat per vacances, s'han llevat d'enmig per a intentar eludir les seues obligacions com a representants dels ciutadans i ciutadanes de Castelló”.
Segurament “perquè resulta molt complicat mirar a la cara dels seus votants i dir-los que no pensen complir amb les seues obligacions, que no pensen enfrontar-se a Rajoy perquè la Comunitat Valenciana dispose d'un just finançament i perquè el Govern d'Espanya escometa en la província de Castelló totes les inversions urgents que porta 6 anys posposant”.
Blanch creu que si Bonig i Barrachina “tingueren un mínim de responsabilitat, haurien de fer un pas al capdavant i enfrontar-se a Rajoy per a exigir el que aquesta terra necessita i porta molt temps esperant”. Considera que “haurien de ser valents i posar-se al costat del President Puig perquè saben que la reivindicació que aquest està encapçalat és justa i totalment pertinent”.
És més, el portaveu socialista de l'Executiva Provincial del PSPV de Castelló fa una crida a Bonig i Barrachina perquè s'alliberen del llast que els produeix la por a Gènova 13 i el desig de mantenir els seus càrrecs respectius, i anuncien que aniran a la manifestació que se celebrarà el pròxim mes d'octubre per a reivindicar un just finançament per al País Valencià".
També els demana “que complisquen amb la seua obligació i pressionen amb insistència davant Rajoy, Montoro i Iñigo De la Serna perquè no es retarden més les infraestructures que Castelló necessita per a afrontar l'eixida de la crisi en unes condicions òptimes”. I per a “crear llocs de treball de forma immediata, perquè aquestes obres vindrien molt bé per a reduir el nombre de persones en atur que, en la província de Castelló, segueix sent molt àmplia”.
Alrededor de tres cuartas partes del planeta, los países responsables
del 99 % de las emisiones contaminantes, tienen capacidad para hacer la
transición total a la energía limpia (solar, eólica...) en menos de tres
décadas, según un ambicioso estudio que propone una hoja de ruta hacia
el 100 % de producción eléctrica basada en renovables en 139 países,
incluido España, en 2050.
25/08/2017
Al menos 139 países podrían estar utilizando un 100 % de energía renovable en 2050
Si se lo propusieran, los países responsables del 99 % de las emisiones contaminantes del planeta podrían estar utilizando un 100 % de fuentes renovables para cubrir su consumo energético en 2050.
Todavía antes, en 2030, podrían alcanzar el 80 %, según la ambiciosa
hoja de ruta que ha trazado un grupo de casi treinta científicos de
diversos países encabezados por Mark Z. Jacobson, investigador de la Universidad de Stanford y fundador de la iniciativa sin ánimo de lucro The Solutions Project.
Los autores han evaluado la capacidad de 139 países de todo el mundo para hacer la transición total a energías limpias
—fundamentalmente eólica, hidráulica y solar—, previa adopción de la
electricidad en sustitución de los combustibles fósiles en todos los
sectores, en poco más de tres décadas.
Y no solo han concluido que es posible y necesario para
un futuro libre de emisiones, sino además que vendría acompañado de la
creación de unos 24 millones de empleos estables , la prevención de millones de muertes causadas por la contaminación, una drástica reducción del calentamiento global
(de aproximadamente 1,5ºC) y el ahorro anual de más de 22 billones de
dólares (más de 18 billones de euros) en costes sanitarios y más de 28
billones de dólares (casi 24 billones de euros) en costes
medioambientales.
Según los autores del estudio, que ha sido publicado en la revista Joule, para los territorios más extensos (como Estados Unidos, China o la Unión Europea) sería considerablemente más fácil
completar la transición que para aquellos más pequeños con gran
densidad de población, como Singapur (que además se encuentra en medio
del océano), por las dificultades que tendrían estos para encontrar
espacios adecuados donde construir las infraestructuras necesarias.
Eólica, solar e hidráulica son las tres principales fuentes que proponen los autores del estudio
La primera y principal medida que proponen los investigadores para hacer posible esta transformación global es la sustitución del petróleo y el gas por la electricidad
en todos los sectores que consumen energía, desde el transporte o la
climatización hasta la industria o la agricultura. Solo con eso, el
consumo energético de cada país se reduciría drásticamente.
“Cuando conduces, solo entre el 17 y el 20 % de la energía va a parar al coche. El resto es calor residual”, recuerda Jacobson.
“En un coche eléctrico, entre el 80 y el 86 % de la energía eléctrica
sirve para mover el vehículo. Necesitas entre una cuarta y una quinta
parte de la energía de un coche de gasolina para mover un coche
eléctrico”.
Este tipo ahorro energético, que es una
de las razones por las que países como Francia, Reino Unido o Alemania
están tomando medidas contra los motores de combustión, ya acerca
enormemente el objetivo de alcanzar el 100 % de la producción basada en
renovables. Es una cuestión de eficiencia: la demanda de energía se reduce alrededor de un 23 % solo con pasarse a la electricidad, según los investigadores.
La hoja de ruta hacia el 100 % de fuentes renovables, resumida en un gráfico
Además, el abandono de fuentes de energía como el petróleo, el carbón o el uranio
(que se emplea en las centrales nucleares) supondría un nuevo ahorro,
pues cerca del 13 % del consumo eléctrico global se destina actualmente a
cubrir las necesidades de las minas, refinerías y el transporte de
combustibles fósiles. Un gasto que, sin más, desaparecería.
En su lugar, los investigadores proponen adoptar una combinación
concreta de fuentes renovables para garantizar el consumo en cada país. En España, el ‘mix’ tendría como protagonistas los paneles y centrales solares (en su conjunto, supondrían casi el 55 % de la producción), los molinos y turbinas de viento (36 %), las energías hidroeléctrica y mareomotriz (casi un 10 %) y la geotérmica (0,1 %).
El 'mix' energético que los investigadores proponen para España
Como resultado de su adopción, se crearían, de acuerdo con las estimaciones del estudio, más de 164.000 empleos estables
vinculados con la operativa de estas infraestructuras y unos 155.000
puestos de trabajo en su construcción. Además, según los autores, se evitarían casi 17.000 muertes
provocadas por la polución del aire y los costes energéticos,
sanitarios y medioambientales se reducirían en casi 6.000 dólares (5.000
euros) por persona al año.
“Los políticos no suelen
estar dispuestos a comprometerse a hacer algo sin que haya evidencias
científicas razonables que muestren que es posible, y eso es lo que
estamos intentando hacer”, sentencia Jacobson. “Creemos que una transición es posible y beneficiosa en muchos sentidos, y que los inconvenientes son pocos”.
El mayor obstáculo es, a su juicio, el inmovilismo. “Como con cualquier
otra cosa, no se quiere cambiar —y es difícil cambiar si algo está
funcionando bien. Pero ahora mismo las cosas están funcionando con efectos secundarios tremebundos”.
El Ayuntamiento de Vilanova d’Alcolea lanza la iniciativa Violeta, contra la violencia machista. El proyecto cuenta con la colaboración de nueve de las asociaciones municipales. Niños y mayores participaron en la primera de las actividades de este plan, que constó en pintar un mural con el logotipo de la iniciativa. Así, se pretende concienciar sobre este problema. RD
La Tira de Comptar es "de l'horta a la teua porta" 300 lauradors venen els seus productes sense intermediaris, es venta directa al tender. Té els orígens al segle XIII i el seu nom fa referència a la venda per peces o per manolls.
🏛
Miércoles 30 de agosto. 09:00 horas. Rajoy comparecerá en el pleno del
Congreso de los Diputados para que cuente todo lo que no contó a los
jueces en la Audiencia Nacional.
😤
No queremos un presidente del Gobierno que se excuse en las togas; por
eso pedimos que venga al Congreso y asuma sus responsabilidades.
🤔 Rajoy ha sido el primer presidente en activo en acudir a la Audiencia Nacional. Una
declaración que arrojó más sombras que luces a la actividad de Rajoy
como presidente del Partido Popular, como director de las campañas del
PP, que son las que están en tela de juicio.
😡 Ya no es el caso Gürtel, Púnica… ya es el caso Partido Popular.
⚠️
Rajoy debería haber comparecido voluntariamente. Por decencia y respeto
a todos los ciudadanos. Ahora tendrá que hacerlo por mandato
parlamentario. Pese al capote de Ciudadanos, que ampara la opacidad del
PP votando en contra de esta comparecencia.
🌹 Y ahí estará el Grupo Parlamentario Socialista para que Rajoy nos cuente la verdad.
El escarabajo verde - Xylella, la bacteria sin remedio
05 may 2017
La Xylella Fastidiosa ha llegado y nadie sabe cómo ha entrado. Esta bacteria ataca a trescientos tipos de árboles y plantas que seca hasta matarlos. Hace unos meses se ha detectado en las islas Baleares, arremete contra almendros y acebuches. No tiene remedio conocido y hay que convivir con ella.
Pilar Almenar
Primer campionat oficial de la Comunitat
Torna 'la morra', el joc de mans que vertebra el Mediterrani Pilar Almenar
Un
grup d'aficionats rescata en la Comunitat Valenciana un joc tradicional
que introduïren els soldats romans en l'Europa Mediterrània. Assistim
al primer campionat oficial de la Comunitat Valenciana amb 38 jugadors.
Itàlia, Grècia, Croàcia o Tunísia participen a setembre en el mundial a
Catalunya
28/08/2017 -
HERBERS. Si tens una mà amb cinc dits i saps sumar fins a deu, ja pots participar en el joc de la morra. Selecciona oponent, prepara els pulmons i l'agudesa visual perquè ja estàs a punt per començar el joc. Només has d'encertar el número total de dits que traureu el teu contrincant i tu.
Per a això, cadascú elegix quants dits vol traure i, al mateix temps
que mostra la mà, ha de dir en veu alta la suma total que espera vore
entre la seua mà i la de l'oponent. Qui l'encerta, guanya un punt. Si
no, continuem.
Fins a 19 parelles de Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana participaren dimarts passat en el I Campionat Oficial de Morra de la Comunitat Valenciana, una competició que s'ha recuperat gràcies al treball d'un grup d'aficionats
del poble d'Herbers, a escassos dos kilòmetres d'Aragó, en la comarca
dels Ports. Els seus 40 habitants organitzaren tota una festa per a
l'ocasió i no és per a menys.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
“És un joc tradicional de la Comunitat Valenciana súper desconegut. Normalment es juga de nit, després de sopar. Algú ofereix jugar una morra i la gent s'apunta al moment. És un joc molt passional, la gent crida els números i, encara que no és multitudinari, en alguns pobles del Maestrat sí que juguem”, conta Javier Vilalta, campió de morra d'Herbers per quart any consecutiu. “És una tradició que passa de iaios a néts. Mon tio iaio, Vicent Lliçó i mon iaio foren qui recuperaren la morra
a Herbers. Fa 40 anys que tenim campionat local i el primer campionat
autonòmic d'enguany està dedicat a la seua memòria", explica envoltat
per la banda de música i quasi una desena de paelles que donaran de
menjar a veïnat i nouvinguts abans de començar les partides.
Samarretes
d'algun equip, converses de reconeixement i salutacions dels qui ja es
coneixen d'altres campionats es barregen amb cervesa a ritme de jotes,
de Nino Bravo o de "si Adelita se fuera con otro". Els organitzadors de
la competició, l'associació Cultural 'Lo Botador' d'Herbers, recorden
les normes: "Hui jugaran parelles d'Aragó, de Tarragona i de Castelló.
Hi haurà tres premis exactament iguals perquè l'objectiu no és ser el
primer sinó compartir i passar-ho bé", conta José Segura, organitzador
del campionat autonòmic. "En la morra no hi ha arbitres, i es juga a 21
punts, així que són els jugadors mateixos els que hauran de
comptabilitzar-los. És molt exigent mentalment", precisa.
“Es juga de 4 en 4, dos parelles contrincants. Comença
el joc un membre de cada parella oponent i juguen entre sí fins que un
dels dos guanya un punt. El guanyador s'enfrontarà ara a l'altre membre
de la parella contrària. I així, els torns van rotant fins que acaba la
partida”, explica Adrià Serret, membre de l'associació de Morra d'Herbers. “Es juga molt ràpid per a atabalar l'oponent, i això puja la dificultat perquè és difícil mantindre la concentració. De manera involuntària tots acabem repetint jugades i la clau per a guanyar està en descobrir el patró que té el contrari: si comença per números baixos, si sempre repeteix sèries...”, precisa.
“Hi ha dos característiques importants: Cadascú juga en el seu idioma i no es pot jugar bevent, ni fumant
als campionats oficials”, explica Serret. Però si parlen ràpid i en
altre idioma, com entenen els números? “Són només de l'u al deu. Aprenem. L'idioma tampoc és un obstacle molt important”, assegura.
Fotos: EVA MÁÑEZ
D'Egipte a Castelló passant per Grècia
“Dignus est qui cum in tenebris mices” [És persona digna aquella amb qui pots jugar a la morra a les fosques], diu una frase de Ciceró impresa en la samarreta de Rafa Balagué que ha vingut a jugar des de Sant Carles de la Ràpita (Catalunya). La seua associació, Morràpita ha complit enguany el seu 35 aniversari i per celebrar-ho organitza a setembre el campionat mundial de morra, Morramondo, on s'espera la participació de persones de tota la conca mediterrània.
“Som l'associació de tot el Mediterrani que més anys fa que juguem a la morra.
Mira si està arrelat el joc al nostre poble que pensàvem que l'havien
inventat els mariners d'ací, però vàrem descobrir que no!”, somriu
Balagué. “El joc de la morra era un joc privilegiat, havies de tindre una noblesa. La frase de Ciceró significa que no et jugues només el joc sinó la dignitat perquè les persones de confiança no enganyen, no fan trampes”, explica.
“La documentació més antiga que hem trobat ve d'Egipte, de la XVIII dinastia. En aquella època ja era un joc important perquè era un joc només per a persones que sabien sumar. Persones de classes altes: arquitectes, faraons, sacerdots... que eren els que coneixien la matemàtica. El poble no sabia sumar”, conta Tomás Ginesta,
parella de morra de Balagué. “Des d'Alexandria, el joc passà a Grècia.
Els grecs continuaren jugant a la morra i des d'allí passà a Roma. En
aquell moment la gent ja coneixia la matemàtica, per l'ús de la moneda, i ja podien jugar. Aleshores es democratitzà més el joc”, narra Ginesta. “El joc s'expandix per Europa, presumiblement, gràcies als legionaris romans que podien dur l'espasa i jugar amb l'altra mà mentre caminaven”.
Aquells
soldats dugueren el joc cap a l'oest, on es va estendre com a joc
social. En l'actualitat, diverses associacions tracten de fomentar-ne la
pràctica. “La morra no només unix pobles, unix la Corona d'Aragó amb tot el Mediterrani”, conta Ángel Lassa, president de la Federación Aragonesa de Deportes Tradicionales. “És un joc que, en l'actualitat, es practica a Itàlia, a Grècia, a Croàcia, a Tunísia, a la zona mediterrània de França, a Catalunya, a Aragó i a Castelló”, explica.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ Fotos: EVA MÁÑEZ
“El dia de morra és un dia festiu. És un joc dinàmic on hi ha un poc d'intel·ligència i un poc d'agressivitat però sense agredir ningú. Es tracta més bé d'aparentar una fermesa i intentar anardefarol perquè l'altre s'equivoque i guanyar-lo quan s'equivoca”, explica Ángel Gómez,
president de la Federació de Jocs i Esports tradicionals de la
Comunitat Valenciana. “El fet que siga un joc que tinga connotacions de
taverna, és perquè abans es jugava per a decidir qui pagava a les
tavernes. Encara que en algun cas, algú es jugava alguna cosa més que el
xato de vi”, riu, Gómez. Però si es jugava a les tavernes i les dones
no estaven allí, què passa amb elles?
Les donesdemanen pas
Una
plaça amb cases de pedra decorades amb banderoles de colors és
l'escenari de la batalla. Vora 40 persones criden alhora números en
diversos idiomes deixant-se la veu i els muscles en el combat. "Nou!
Sis! Cinco! Totes! Quatre! Nueve! Tres!...", reverbera
la plaça en un ritme trepidant de mans i cervells calculant. Enmig de
les parelles, totes masculines, sona una veu de dona.
"Quatre!!", crida en valencià Raquel Saura
(37 anys), veïna de Monroyo (Terol). “Normalment barrege el castellà i
el valencià però, com que em costa molt el cinc i el sis perquè sonen
paregut, els dic en castellà”, conta. Porten jugant vora 20 anys i
competixen amb hòmens de qualsevol edat i nivell d'experiència. "Vaig aprendre al poble perquè els nostres amics jugaven quan estaven de farra i la meua cunyada i jo ens quedàvem apartades. Llavors diguérem: "nosaltres anem també a aprendre a jugar",
recorda Saura. "El que m'agrada és l'harmonia, que hi ha gent molt
legal i molt honesta. I fas amics, encara que molts d'ells, molt majors
que nosaltres", somriu Saura.
Bregades en nombrosos campionats locals i provincials, arriben al campionat de la Comunitat Valenciana per a passar-ho bé. "Al principi, quan volguérem jugar, a les parelles no els venia bé perquè, com que no sabíem, era quasi molest, perquè la gent vol jugar amb persones que ja saben i és difícil trobar algú que et convide",
diu Saura. "En Monroyo hi ha moltes xiques que juguen. Abans no hi
havia dones que jugaren perquè es deia que era un joc de borratxos i les
dones majors del poble mai hi han jugat. Ara s'ha normalitzat molt,
però jo sóc la jugadora més major i el percentatge de dones ronda només entre el 5 i el 10%", explica Carmen Enguita (47 anys) la seua parella de morra.
"L'equip
número 19, Javi i José Manuel, contra l'equip número 7, Raquel i
Carmen", diu amb el llistat a la mà un dels organitzadors. "Oé!!",
responen elles. Carmen i Raquel es posen en marxa.
“Des
de la Federació Aragonesa fa set anys que fem el campionat d'Aragó i
sempre hi ha, almenys, 4 parelles de dones que arriben a la final”, diu
Gómez. “Et diré més! Durant la dictadura de Franco, tots els jocs estaven prohibits perquè estava prohibit reunir-se i se suposava que podies estar conspirant contra el govern. En aquell temps foren les dones qui mantingueren els jocs tradicionals,
perquè com que no sospitaven que elles pogueren conspirar contra el
govern, elles sí que jugaven a molts jocs tradicionals”, assegura el
president de la Federació d'Aragó.
“La
dona normalment no entrava a la taverna, però en eixir el joc al carrer,
la dona ha eixit també a reivindicar que ella també pensa i també hi
vol participar”, explica Gómez, president de la federació valenciana que
investiga els jocs tradicionals des de 1965. “El joc és universal, és
patrimoni de la Humanitat i com a tal hem de recuperar-lo”.
Les
Comarques Centrals Valencianes han estat una realitat ferma i
reconeguda al llarg de la història, però no ha estat així durant els
darrers temps. S'ha permés i, fins i tot, propiciat la seua ignorància i
oblit sistemàtic per part de les institucions, contribuint així a la
creació d’entrebancs pel que fa al desenvolupament d’aquesta zona, que
té unes potencialitats i particularitats pròpies que no s’han arribat
mai a desdibuixar. Sembla que ara hi ha una voluntat de reequilibrar
aquesta situació mitjançant la reactivació, fa poc més d’un any, del
Consorci de les Comarques Centrals Valencianes. Toni Francés, president
d’aquest organisme i alcalde d'Alcoi pel PSPV, parla sobre com resoldre
tot allò que ha suposat ser un territori amb aquestes circumstàncies
adverses i, també, de la comarcalització com a solució de la
desvertebració del País Valencià. - Com explicaria què són les Comarques Centrals Valencianes a algú que no les conega?
És
un territori que conformen huit comarques del País Valencià, situades
entre València i Alacant i que històricament sempre han tingut un nexe
econòmic, social i cultural molt important. També, sempre han sigut les
grans oblidades de les inversions públiques al nostre país cosa
que coincideix amb el fet que és un territori que ha demostrat, al llarg
del temps, un dinamisme econòmic que no es correspon amb l’atenció que
ha tingut per part d’altres administracions. A partir d’eixa realitat,
històrica, social, cultural i econòmica fa ja algunes dècades es
decideix convertir açò en un Consorci [de les Comarques Centrals
Valencianes] com a instrument per a impulsar polítiques, accions de tot
tipus i, sobretot, per a poder coordinar i treballar conjuntament eixos
territoris. - A què creu que es deu el fet que, tot
i tindre aquests antecedents històrics i arguments econòmics i socials
sòlids, a hores d’ara no s’haja arribat a desenvolupar i consolidar un
projecte propi que reculla les necessitats d’aquesta zona?
Som
un territori que representa més de mig milió de població, d’habitants,
però cap població és molt gran, és la suma de moltes poblacions, de
ciutats intermèdies i de poblacions menors. En aquests moments la més
gran és Gandia, que està al voltant dels 80.000 habitants. Eixa falta de
treball conjunt ha fet que no hàgem sigut capaços de ser eixe focus
d’atenció que deuríem. Això és el que s’intenta canviar a través del
Consorci. També és cert que hem tingut durant 20 anys uns governs a la
Generalitat Valenciana que no han cregut en aquestes comarques, no han
apostat per elles i han fet unes polítiques més centrals, sobretot en
les grans ciutats i sobretot en la part de la costa. No han entés el
potencial que tenim les comarques i que hem pogut demostrar al llarg del
temps. - Quin pes tenen ací les raons merament polítiques o directament ideològiques?
Un
pes molt important i ho estem veient perquè hi ha un canvi de govern
que es produeix a la Generalitat i la majoria de municipis que formem
part del Consorci. Hi ha hagut un canvi d’eixa tendència que veníem
arrastrant durant els 20 anys de govern del Partit Popular. En poc
de temps veiem com des de la Generalitat Valenciana s’aposta per les
comarques centrals amb projectes i inversions concretes que
necessitàvem. Començant per eixe Pla de Reindustrialització que té una
atenció especial i una discriminació positiva molt important cap a les
comarques centrals amb 12 milions d’euros que ara mateix estem ja
executant. A comarques industrials del País Valencià com estes això no
s’havia fet mai. També amb actuacions com el primer Pla d’Actuació
Territorial que es farà al país, després de les capitals, és el pes que
representem dins del Consorci de Comarques Central. Per tant, el canvi
polític ha propiciat eixe reconeixement que venim reivindicant. -
Quines conseqüències ha comportat tota aquesta paràlisi de dècades pel
que fa a l’avançament de la conformació i reconeixement de les comarques
centrals?
Hi ha moltes oportunitats perdudes. Segurament
estaria bé poder quantificar econòmicament el que ha suposat per a les
nostres comarques que no tinguérem les infraestructures, les inversions i
les dotacions que mereixem. Vam fer, fa ja tres anys, un estudi de la
mà de la Universitat de València, des del punt de vista industrial, i es
va demostrar que aquestes comarques són les que millor havien aguantat
la crisi, precisament per eixa aposta per la indústria i pel
coneixement. Això sense ajuda i sense tindre cap suport per part de les
administracions. Si a més d’eixe dinamisme, d’eixa capacitat de
resistència a la crisi, haguérem tingut un suport com ara estem tenint,
la situació econòmica de les nostres comarques i, per tant, del conjunt
del país seria molt millor.
Toni Francé amb el president Ximo Puig, als Moros i Cristians. / DIARI LA VEU
-
Què opina d’aquesta sensació generalitzada que es produeix, en
diferents àmbits, de llunyania amb Alacant i València i, fins i tot, de
certa no pertinença?
En aquestes comarques sempre ens hem
trobat a mig camí entre Alacant i València i sempre hem tingut més en
comú entre Gandia, Ontinyent, Xàtiva i altres poblacions de les
comarques centrals que amb altres del sud d’Alacant i fins i tot de
l’àrea metropolitana de València. Eixa és la raó de ser d’aquest
Consorci, eixe sentiment que està basat en una història, en un
trajectòria i lligams que hem mantingut durant segles. - Pensa que la comarcalització del País Valencià pot ser la solució a tot açò que hem parlat abans?
Al
País Valencià l’estructura històrica han sigut sempre les
comarques; les províncies són un sistema que ens ve imposat però que no
identifica com les comarques cadascun dels territoris i la idiosincràsia
del nostre país. Jo crec que tot el que supose apostar per la
comarcalització i apostar per la descentralització, per apropar les
administracions als territoris va en benefici de la ciutadania i dels
resultats de les accions polítiques que pugem fer. - El model català podria ser una bona referència?
Sí,
de fet és d’on venim. Eixe és el model amb què ens sentim més
identificats. Jo sé que és un debat difícil perquè hi ha també moltes
resistències front a la comarcalització. Hi ha qui ho veu com una
amenaça. Tenim la Diputació d’Alacant, que cada vegada que parlem de
comarques es posen nerviosos. Al final el que hem de pensar és quins
instruments i quines estructures són més útils per a servir els
ciutadans i jo crec que amb la forma de ser dels valencians i la nostra
història i trajectòria que tinguen més pes les comarques és el natural. - Aleshores, amb la Llei de Mancomunitats no és suficient...
La
Llei de Mancomunitats és un pas, però jo crec que s'ha d'anar més
enllà. És un bon inici, un bon canvi d’eixa tendència. Nosaltres com a
Consorci hem presentat una esmena, una proposta a la llei
perquè instruments com nosaltres estiguen reconeguts en la llei,
instruments que actualment no es preveuen. A la llei que va fer el
govern del Partit Popular, la Llei de Racionalització de les
Administracions Locals, els consorcis queden en un llimb que no depén de
ningú. Nosaltres som l’únic consorci territorial que hi ha al País
Valencià i pensem que podem ser un bon exemple per a altres zones del
país que es puguen organitzar i estructurar sota eixe format i puguem
treballar conjuntament. - Que les comarques assumisquen més competències administratives és el camí?
Sí.
Jo com a municipalista pense que és necessària la descentralització.
S’ha fet en totes aquestes dècades de democràcia una descentralització
molt important des del govern central a les autonomies, però eixe tercer
procés de descentralització que és tant del govern central com de les
autonomies cap als municipis i comarques és l'assignatura pendent que
tenim. Jo crec que la llei que està tramitant-se ara és un bon camí i
hem d'profundir en eixe procés, perquè, ja et dic, com més a prop
estiguen les decisions polítiques dels ciutadans, més transparència, més
qualitat democràtica i més eficàcia i eficiència en les polítiques. - On queden les províncies en tot aquest escenari? Són útils o haurien de desaparèixer?
Les
províncies són útils mentre no tinguem un instrument millor i, per
tant, el paper que fan les diputacions és un paper important i
necessari. No vol dir això que eixe paper només es puga fer a través de
les diputacions. Jo crec que ací ha d’haver-hi un procés de delegació de
competències, tant en els municipis com en les mancomunitats i
acompanyat, evidentment, del finançament corresponent. -
Així, tenen les Comarques Centrals Valencianes suficient transcendència i
essència per a ser considerades una entitat d’organització política,
social i econòmica pròpia com ha estat en altres temps?
Jo
ho entenc més com que hi haja una col·laboració. No parlem de la quarta
província... Jo crec que estem en un moment incipient. El Consorci, per
exemple, naix el 1999, el 2002 para la seua activitat i va estar
fins l’any passat paralitzat. Ara estem reprenent de nou tot eixe procés
i el seu futur vindrà determinat per la capacitat que tinguem realment
de fer projectes en comú. Al final és una unió voluntària de territoris
que treballem a gust i que compartim moltes necessitats i inquietuds i
eixe és el camí que ara encetem i més endavant ja direm. També en funció
de la capacitat que tinguem de resoldre els problemes.
L'alcalde d'Alcoi vol revitatlitzar el Consorci de les Comarques Centrals, un organisme creat ara fa 20 anys. / DIARI LA VEU
- On establiries les delimitacions de les comarques centrals? Quines formen part del Consorci?
Ara
hem encetat un procés de modificació dels estatuts perquè ens agradaria
que la Marina Baixa estiguera també dins del Consorci. En el seu
moment, es va plantejar d’eixa manera. Ja et dic, com que és una unió
voluntària, no hi va haver poblacions que volgueren adherir-se a aquest
projecte. Ara ja amb els canvis polítics que s’han produït en les
últimes eleccions municipals, sí que ens han traslladat la voluntat
d’alguns municipis d’incorporar-se i, per tant, obrirem eixe camí i eixa
porta a la Marina Baixa perquè les poblacions que consideren puguen
incorporar-se. Ara estem l’Alcoià, el Comtat, la Canal de Navarrés, la
Vall d’Albaida, la Safor i la Marina Alta. - Quin paper juga el Consorci de les Comarques Centrals en tot aquest context que hem anat definint?
Més
que res aconseguir la visibilització del nostre territori i poder
traslladar les necessitats que tenim. Això és el que estem aconseguint
en aquest poc temps que duem funcionant. Un pas molt important és que
s'elaborarà per part de Conselleria eixe Pla d’Actuació Territorial
perquè definirà en tot l’àmbit de les comarques centrals quines són les
nostres infraestructures, quins són els nostres espais naturals, quines
són les nostres necessitats, com planificar el territori des del punt de
vista conjunt i, a partir d’açò, sorgiran sinergies i oportunitats per
al futur del nostre territori. Jo veig que eixe és el camí i sobretot la
col·laboració i el treball conjunt entre les diferents poblacions. -
Com es troba ara mateix aquest organisme, tenint en compte que es va
crear fa vora 20 anys i que ha estat pràcticament sense activitat fins
ara?
Estem amb moltes ganes i amb pocs diners; és el
problema que tenim tots sempre. El que hem fet també és elaborar un pla
de dinamització. És el que hem estat treballant els últims mesos per a
determinar les línies d’actuació en comerç, turisme, innovació,
indústria o medi ambient. Ara el que estem fent és preparar projectes
tant per a Europa, com per al govern d’Espanya, com per al govern
valencià i diputacions i buscar finançament per a poder fer realitat
eixos projectes. - Creu que el Consorci té o tindrà la fortalesa suficient per a sobreviure a governs de diferents partits polítics?
Sí.
Ara hi ha una sintonia molt important i una voluntat molt gran per part
de tots els que en formem part per a dur-lo endavant. El repte que
tenim en aquesta legislatura, en els poc menys de dos anys que ens
queden, és que al final siga un instrument que tots entenguen com a
positiu i com a necessari perquè no torne a passar el que va passar en
l’anterior experiència, que hi haja un canvi de govern i que torne a
aparcar-se aquest projecte. Volem que siga un instrument que arribe a
tots els partits polítics i, sobretot a la ciutadania, que ha
d'entendre que és un bon instrument per a resoldre problemes que tenim
i, per tant, que ningú qüestione la seua viabilitat per raons
partidistes. - Quines són les necessitats principals de les comarques centrals ara mateix?
La
veritat és que en són moltes. Tenim problemes de comunicacions
importants, tant per carretera com per tren; necessitem inversions
importants en el nostre teixit productiu i, sobretot, necessitem eixe
projecte en què treballarem ara, a través del Pla
d’Actuació Territorial, que ens ajude a definir les comarques que volem
ser en el futur. Cadascun dels territoris que en formem part volem
desenvolupar el nostre projecte de futur. Això és molt important perquè
ens donarà molta força, moltes oportunitats i serà capaç de poder
visualitzar eixes capacitats i el potencial que tenen les comarques. - Com es coordinen o prioritzen les distintes demandes pròpies de cada zona poblacional per tal de donar-los solució?
Ara
el que ha eixit en eixe Pla de Dinamització que hem elaborat són eixes
necessitats i conjugar la riquesa que aporten els territoris i altres.
El Consorci, perquè funcione, requereix molta generositat per part de
tots, entendre el que poden aportar les comarques d’interior i les
poblacions de la costa. A partir d’ací, ja amb molt de diàleg i treball i
generositat, serem capaços de dur endavant els projectes que, al final,
beneficien el conjunt de la població. - Com veu el futur de les Comarques Centrals Valencianes?
Tenim
molt de futur, estic convençut. Crec que el poc de temps que fa que
treballem i tot el que hem aconseguit és una mostra de la necessitat de
revitalitzar i recuperar aquest territori. Volem que ens permeta crear
l’instrument que és el Consorci i que, al final, resolga de manera més
rapida els reptes i problemes que tenim. Del treball conjunt sempre es
crearan eixes sinergies necessàries i, per tant, un futur de progrés
econòmic que és el que busquem. Busquem oportunitats per a consolidar i
fer créixer en població, perquè siguem capaços d’atraure més gent i que
els joves vulguen desenvolupar el seu projecte de vida a les nostres
comarques. Tindrem un futur en el qual serem més i estarem millor del
que estem en aquests moments.
1.1. ORGANIGRAMA I FUNCIONS_ORGANIGRAMA Y FUNCIONES ( 0 )
🏛
Miércoles 30 de agosto. 09:00 horas. Rajoy comparecerá en el pleno del
Congreso de los Diputados para que cuente todo lo que no contó a los
jueces en la Audiencia Nacional. 
😤
No queremos un presidente del Gobierno que se excuse en las togas; por
eso pedimos que venga al Congreso y asuma sus responsabilidades. 
🤔 Rajoy ha sido el primer presidente en activo en acudir a la Audiencia Nacional. Una
declaración que arrojó más sombras que luces a la actividad de Rajoy
como presidente del Partido Popular, como director de las campañas del
PP, que son las que están en tela de juicio. 
😡 Ya no es el caso Gürtel, Púnica… ya es el caso Partido Popular. 
⚠️
Rajoy debería haber comparecido voluntariamente. Por decencia y respeto
a todos los ciudadanos. Ahora tendrá que hacerlo por mandato
parlamentario. Pese al capote de Ciudadanos, que ampara la opacidad del
PP votando en contra de esta comparecencia.
🌹 Y ahí estará el Grupo Parlamentario Socialista para que Rajoy nos cuente la verdad.
Fotos: EVA MÁÑEZ
